I

Apaga les llums i obre la porta del cotxe, però no baixa de seguida. El recorre un calfred ara que l'aire gelat el toca directament. Sospira mentre es col·loca un cigarro entre els llavis, tan secs, i un baf dens evidencia la dolorosa fred. Intenta encendre un misto mentre baixa amb moviments lents i pesats, però els dits adormits fan que el trenqui. Es sent estúpid i maleeix amb veu baixa, fent així que una nova bafarada el cobreixi durant un breu instant. Resignat, agafa un altre llumí i el frega contra la capsa, aquesta vegada amb més cura. Apropa la feble flama al tabac i pipa fort, deixant-se omplir de fum que allibera poc a poc. “Hauries d'haver agafat un paraigües”, es diu, més per trencar el silenci que per cap altra cosa, i tanca la porta espolsant-se alguns flocs de neu de l'abric. Després d'una altra pipada, comença a allunyar-se del cotxe, arrossegant lleugerament els peus mentre camina.